Els navegadors interpreten el codi font de les pàgines web perquè els usuaris les visualitzen correctament i la seua experiència siga satisfactòria. Però açò només s’aconsegueix quan els dissenyadors i els desenvolupadors respecten l’estàndard creat, revisat i validat per la W3C.

Complir amb la validació W3C és una bona pràctica ja que no només ens proveeix la satisfacció de saber que el nostre disseny web respecta aquests estàndards, és a dir, que està ben fet, sinó que també ens permet de projectar una imatge més professional. Al mateix temps, un codi net i clar permet millorar-ne el manteniment, reutilització i actualització de la pàgina.

La validació W3C pot ajudar-nos en aspectes d’optimització i manteniment. Un codi simplificat i ben construït CSS consumirà una quantitat considerablement menor d’ample de banda. Aquest pot ser un factor importantíssim per llocs de molt de tràfic, pels quals pot comportar un estalvi considerable.

A més, una pàgina web àgil que es carrega ràpidament es tradueix en una millor experiència d’ús pels nostres usuaris. Un fet que cal tenir en compte és que, complint amb la validació W3C, garantim que persones amb capacitats disminuïdes, com ara els invidents, puguen accedir a eixa informació a partir de ferramentes especials que són desenvolupades assumint com a base els estàndards W3C.

És interessant fer un colp d’ull a un vídeo de Matt Cutts, a càrrec del Search Quality Group de Google, en què respon a la pregunta de per què Google.com no compleix amb la validació W3C. De la resposta podrien extreure’s unes quantes conclusions.

Per acabar de reflexionar sobre el compliment dels estàndards en relació als cercadors, potser fóra bo tindre en compte el següent axioma de Steven Pemberton (Responsable de HTML and Forms Working Groups, W3C):

El teu usuari més important és cec. La meitat de les visites al teu lloc vénen de Google, y Google sols veu el que un cec pot veure. Si el teu lloc no és accessible, tindràs menys visites.